100 anys de ràdio (1924 - 2024)
- hace 3 meses
La ràdio (entesa com a radiofonia o radiodifusió, termes no estrictament sinònims) és un mitjà de comunicació que es basa en l'enviament de senyals d'àudio a través d'ones de ràdio, si bé el terme s'usa també per a altres formes d'enviament d'àudio a distància com la ràdio per Internet. Avui continua sent la forma més màgica de comunicació malgrat tots els avenços tecnològics.
La radiocomunicació és la tecnologia que possibilita la transmissió de senyals mitjançant la modulació (de la seva freqüència o amplitud) d'ones electromagnètiques. Aquestes ones no requereixen un mitjà físic de transport, per la qual cosa es poden propagar a través del buit. Una ona de ràdio s'origina quan una partícula carregada (per exemple, un electró) s'estén a una freqüència situada a la zona de radiofreqüència (RF) de l'espectre electromagnètic. Quan l'ona de ràdio actua sobre un conductor elèctric (l'antena), indueix en un moviment de la càrrega elèctrica (corrent elèctric) que es pot transformar en senyals d'àudio o altre tipus de senyals portadors d'informació.
És difícil atribuir la invenció de la ràdio a una única persona. A diferents països es reconeix la paternitat en clau local: Aleksandr Stepánovich Popov va fer les seves primeres demostracions a Sant Petersburg, Rússia; Nikola Tesla a San Luis (Missouri); Guillem Marconi al Regne Unit o el comandant Julio Cervera a Espanya.
El 1873, el físic escocès James Clerk Maxwell va formular la teoria de les ones electromagnètiques, que són la base de la ràdio. El 1887, el físic alemany Heinrich Hertz va confirmar les teories de Maxwell, descobrint la forma de produir i detectar ones electromagnètiques, i el 1894 el serbi Nikola Tesla va fer la seva primera demostració en públic on va transmetre en ràdio. Al cap de poc temps, el 1895, l'italià Guillermo Marconi va construir el primer sistema de ràdio, aconseguint el 1901 enviar senyals a l'altra riba de l'Atlàntic, a través de 3360 km d'oceà; però com ho va fer amb patents de Tesla se li atribueix el treball a aquest darrer.
L'espanyol Julio Cervera, que va treballar tres mesos el 1898 al laboratori privat de Marconi és, segons investigacions realitzades per un professor de la Universitat de Navarra, l'inventor de la ràdio en ligne: Marconi va inventar abans que Cervera la telegrafia sense fils, però no va treballar a la ràdio fins al 1913, mentre que Cervera va ser qui va resoldre els problemes de la telefonia sense fils, el que coneixem avui dia com a ràdio, en transmetre la veu humana i no senyals sense fils entre Alacant i Eivissa el 1902, i va arribar a registrar la patent a quatre països: Espanya, Anglaterra, Alemanya i Bèlgica.
Les primeres transmissions per a entreteniment regulars van començar el 1920 a Argentina. El 27 d'agost, des del terrat del Teatre Coliseu de Buenos Aires, la Societat Ràdio Argentina va transmetre l'òpera de Richard Wagner Parsifal, començant així amb la programació de la primera emissora de radiodifusió al món. El seu creador, org
La radiocomunicació és la tecnologia que possibilita la transmissió de senyals mitjançant la modulació (de la seva freqüència o amplitud) d'ones electromagnètiques. Aquestes ones no requereixen un mitjà físic de transport, per la qual cosa es poden propagar a través del buit. Una ona de ràdio s'origina quan una partícula carregada (per exemple, un electró) s'estén a una freqüència situada a la zona de radiofreqüència (RF) de l'espectre electromagnètic. Quan l'ona de ràdio actua sobre un conductor elèctric (l'antena), indueix en un moviment de la càrrega elèctrica (corrent elèctric) que es pot transformar en senyals d'àudio o altre tipus de senyals portadors d'informació.
És difícil atribuir la invenció de la ràdio a una única persona. A diferents països es reconeix la paternitat en clau local: Aleksandr Stepánovich Popov va fer les seves primeres demostracions a Sant Petersburg, Rússia; Nikola Tesla a San Luis (Missouri); Guillem Marconi al Regne Unit o el comandant Julio Cervera a Espanya.
El 1873, el físic escocès James Clerk Maxwell va formular la teoria de les ones electromagnètiques, que són la base de la ràdio. El 1887, el físic alemany Heinrich Hertz va confirmar les teories de Maxwell, descobrint la forma de produir i detectar ones electromagnètiques, i el 1894 el serbi Nikola Tesla va fer la seva primera demostració en públic on va transmetre en ràdio. Al cap de poc temps, el 1895, l'italià Guillermo Marconi va construir el primer sistema de ràdio, aconseguint el 1901 enviar senyals a l'altra riba de l'Atlàntic, a través de 3360 km d'oceà; però com ho va fer amb patents de Tesla se li atribueix el treball a aquest darrer.
L'espanyol Julio Cervera, que va treballar tres mesos el 1898 al laboratori privat de Marconi és, segons investigacions realitzades per un professor de la Universitat de Navarra, l'inventor de la ràdio en ligne: Marconi va inventar abans que Cervera la telegrafia sense fils, però no va treballar a la ràdio fins al 1913, mentre que Cervera va ser qui va resoldre els problemes de la telefonia sense fils, el que coneixem avui dia com a ràdio, en transmetre la veu humana i no senyals sense fils entre Alacant i Eivissa el 1902, i va arribar a registrar la patent a quatre països: Espanya, Anglaterra, Alemanya i Bèlgica.
Les primeres transmissions per a entreteniment regulars van començar el 1920 a Argentina. El 27 d'agost, des del terrat del Teatre Coliseu de Buenos Aires, la Societat Ràdio Argentina va transmetre l'òpera de Richard Wagner Parsifal, començant així amb la programació de la primera emissora de radiodifusió al món. El seu creador, org